Regalo relámpago

Se m'antoixava que els regals d'aniversari es quedaven pobres i no se m'ha ocorregut altra manera millor de retre't homenatge que ficant-te al meu calaix desastre i ja de pas, obrint-lo completament per a que lliges tot el que vulgues encara que confie que no ho faràs. De veritat, no ho faces, t'ho dic per tu.

No és un gran regal, però tampoc em preocupa massa perquè no necessite que siga el teu aniversari per a regalar-te coses i perquè, et regalara el que et regalara, sempre et mereixeries més. Que només t'ho diga com a resposta quan m'ho dius tu a mi no li lleva validesa.

I, saps què? Vaig a deixar de dir-te a contracor els "Merezco mucho más de lo que me das" (confesse que mai m'ho he cregut i que només t'ho deia perquè no podria dir-te que no a res que em demanares amb la punta mig clavada i mirant-me als ulls). Vaig a deixar de dir-te'ls a contracor perquè sí m'ho meresc! Me meresc a persones com tu, que estiguen al meu costat sense dependre de mi, que m'oferisquen qualsevol cosa excepte a ells mateixos. M'ho meresc perquè eixe tipus de persones em fan crèixer i superar-me i açò es materialitza també a les meues relacions, millorant-les qualitativament. I tu, amic meu, també et mereixes això.

T'ho mereixes perquè em fas plantejar-m'ho tot. I quan dic tot, és tot, des de la meua carrera fins a la concepció de les relacions sexoafectives, passant per la meua anatomia (vulgues que no, si no em dius tu on tinc les mamelles, se m'oblida). No sé si t'imagines açò, però quasi em vaig plantejar l'existència de l'ànima perquè vaig notar com me la besaves després d'aquell "Comence a estimar-te".

A més, i no sé fins a quin punt és una virtut, amb tu em puc riure de qualsevol cosa. En primer lloc parle d'acudits que no faria amb moltes més persones (persones que porte molt endins del cor i a les quals els deixaria envair Polònia), però també riure de totes les liades, porque al principio fue una putada que te tiraras a mi novia... pero ahora lo pienso y me río.

I et diria més coses, però, tenint en compte com em costa obrir-me, no vaig a desaprofitar-ho tot ara i ací, al blog que en algun moment hauré d'eliminar perquè no em cap tanta vergonya a aquest coset. Totes les coses que em queden per dir te les aniré dient a altres moments importants, com la primera vegada que el teu gat em demane jugar, el primer dia que cague estant tu a casa o la primera foto en la que isquem bé i vestits al mateix temps.

Per a acabar, una altra persona et diria una frase típica com "No canvies mai", però jo mai et desitjaria tal cosa. Canvia, encant. Canvia perquè et mereixes ser encara més senyor del que ja ets.

T'estime

(En valencià perquè sona gran)