Xé, què bo!

Lo siento si eres castellanoparlante. La razón por la que habitualmente escribo en castellano es porque a mí me jode profundamente cuando no encuentro la letra de una canción o los subtítulos de una serie en inglés, ya que no me entero de la mitad. A mí me gusta que me lean y por eso escribo en el idioma más accesible. Pero esto lo tenía que decir en mi lengua.

És difícil ser bilingüe. Si puc escollir entre les dues llengües per a parlar, preferisc el valencià, clarament. Pense en valencià, llig en valencià, estime en valencià, cante en valencià, escric en valencià, somie en valencià, parle en valencià. 

Tanmateix, de vegades em du a situacions complicades. Per exemple. La núvia del meu oncle és boliviana, i no parla molt valencià. Per aquest motiu, quan estic amb una conversa amb ella i ma mare, em torne boja. Tot i que no m'importa adaptar-me a l'idioma de la persona amb la que parle, m'és absolutament impossible parlar castellà a ma mare. Per tant, quan li dic alguna cosa a ella, ho faig en valencià, però immediatament m'he de girar per a no ser maleducada i traduir-ho a ma tia al castellà.

El valencià és més complex que el castellà perquè ha patit molt. Demostrant el meu domini de la història de la meva llengua, vos diré que durant l'Edat Mitjana va estar en apogeu per autors tan magnífics com Ausiàs March o novel·les tan famoses i innovadores com Tirant Lo Blanc. Tot eren rialles fins que van arribar els Borbons. En la Guerra de Successió pel tron ​​d'Espanya, concretament el 25 d'abril de 1707, el Regne de València va caure baix el poder de Felip V. Se'ns va prohibir parlar, escriure i llegir en la nostra llengua. La foscor va durar molt temps, fins que a finals del segle XIX va començar a renàixer i quan ja estàvem a punt d'aconseguir cert reconeixement, PUM. Dictadura. Volta a la foscor i a la por. Si parlaves valencià, eres un paleto. Afortunadament, açò no va durar per sempre, però va fer forat a l'idioma. No hi havia massa gent que parlara valencià, i la que el parlava o feia malament perquè ningú li havia ensenyat. Per açò resulta més difícil parlar i escriure de maner correcta, ja que hem agafat mals hàbits des de menuts que són difícils de llevar.

Un altre tema és la diferència entre el català i el valencià. En la meua opinió (no sóc cap filòloga), són la mateixa llengua. Diferents dialectes, sí, però la mateixa llengua. Un espanyol pot parlar amb un sud-americà i entendre'l perfectament encara que hi hagen paraules, expressions i formes verbals diferents, no? Doncs el mateix passa amb el valencià, el català i el balear (que sempre l'oblidem). Ens uneix un vincle històric que molta gent es nega a veure. "Catalans de merda..." o "Jo no vaig a llegir això perquè és català" són expressions que, sorprenentment, encara s'escolten, normalment per part de gent que no sap del que parla.

M'ha pegat per escriure açò perquè hi han persones molt bajoques per ahí. Hui estava parlant amb una amiga (una d'aquestes que ella es pensa que és la teua amiga, però que en realitat et cau com el cul), li he soltat alguna expressió en valencià  i m'ha dit "¿Por qué me hablas valenciano? Si es una mierda de idioma que ya no lo habla nadie y se va a extinguir. A mí, me hablas en castellano." No li he pegat una hòstia perquè em sap greu abusar de subnormals. Des d'ara vaig a parlar-li sempre en valencià. Si tu a mi em dius educadament que et sents més còmode amb el castellà, cap problema, inclós podria intentar parlar anglés si t'és més fàcil d'entendre. Però no m'obligues a canviar el meu idioma perquè t'isca dels collons. Cada vegada hi ha més gent que parla i estudia valencià. No dic que parlar valencià siga millor. Però simplement per la riquesa a la parla que t'aporta, solament per poder entendre coses que la gran majoria del món no entén, val la pena. Camals mullats, Mor una vida es trenca un amor, Tinc una mania inconfessable, Polònia i Crackòvia. Tot el que no podria entendre si no parlara valencià, però que puc disfrutar perquè sí el parle.

Probablement pensareu "Menuda falsa, tant defensar la seua llengua i escriu en castellà" perquè mai m'havíeu llegit en valencià i la raó és senzilla. Si escric en un blog és perquè m'agrada que la gent ho llija i quin millor idioma que el castellà. Defense a mort el valencià, però el castellà també és el meu idioma i m'agrada. L'altra raó és perquè no m'agrada fer errades ortogràfiques i en valencià en faig moltes més perquè estic més avesada a parlar d'una manera incorrecta. Hi ha expressions que sé que estan dites malament, però que sóc incapaç de canviar. Per exemple, "Te vuic". Són unes paraules tan importants que no sóc capaç d'escriure o de dir d'una manera diferent i no ho pense fer, encara que em coste una errada.

En resum, sóc valenciana. No m'agrada la paella, però en menge tots els diumenges. Les falles m'encanten, però no sóc fallera perquè el que més m'interessa d'aquesta festa és la festa en sí. Festa, música i foc. Em fique dels nervis quan a Canal 9 les periodistes fan errades a la parla o només parlen d'inauguracions i coses boniques. Odie a Rita, Camps i companyia per diverses raons que em costarien massa d'explicar ara. M'agrada parlar en valencià perquè puc.

I després d'aquest rotllo patriòtic, un recull d'algunes de les meus paraules preferides al meu idioma, ací.